La fragilitat és una entitat multidimensional, que es defineix com un estat de vulnerabilitat davant factors estressants. Està condicionada per la limitació dels mecanismes compensadors que situa a la persona en una situació d’alt risc per a mals resultats de salut, com ara caigudes, pèrdua de mobilitat, discapacitat, institucionalització, hospitalització, reingressos, i fins i tot, la mort (Amblàs et al., 2020) (Director et al., 2016).
El progressiu envelliment de la població a Catalunya, igual que en la resta d’Espanya i Europa, comporta que moltes persones majors convisquin amb problemes de salut crònics i diferents graus de fragilitat i discapacitat.
Al llarg dels pròxims anys, aquest fet representarà un dels reptes més importants per als sistemes de salut i de serveis socials: tant per a les organitzacions i les polítiques, donada la dificultat per a donar resposta a les seves necessitats i els costos d’atenció que es puguin derivar d’aquest, així com per als professionals, que hauran d’aprofundir en l’abordatge individualitzat i basat en les necessitats d’aquestes persones.
És per això que, dins del paradigma salutogènic, els professionals sanitaris dels equips d’Atenció Primària i Comunitària han de consolidar la capacitació en la identificació, diagnòstic, adequat seguiment i maneig de les persones fràgils, acompanyant-les i orientant-les en tot el transcurs de la seva patologia.
Aquest curs ofereix un coneixement teòric i pràctic adaptat al maneig de la fragilitat amb la finalitat de garantir unes cures de qualitat basades en el major grau d’evidència.
