Aquest projecte s’ inscriu en l’ acció 8.2 Implementació íntegra de les recomanacions recollides en les Estratègies de Salut del SNS que es refereixin a aquest àmbit assistencial dedicant els recursos necessaris per a tal fi. En particular l’ estratègia de cronicitat.
La malaltia renal crònica és una malaltia degenerativa considerada com un problema silenciós de salut pública a nivell mundial. Aquesta genera un alt impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen i del seu cercle més proper, i encara més quan les persones afectades són candidates a teràpia substitutiva renal o a trasplantament d’ òrgan. A més, cal destacar que el fet de patir aquesta malaltia incrementa potencialment el risc cardiovascular de la persona afectada. El recent increment en l’esperança de vida fa que persones amb altres patologies cròniques acabin cursant aquesta patologia.
A Espanya, l’estudi EPIRCE va detectar el 2010 que la malaltia renal crònica afecta entorn d’un 10% de la població adulta i a més del 20% dels majors de 60 anys, i destaca que és bastant probable que estigui infradiagnosticada. D’altra banda, l’estudi ENRICA-Renal posiciona la prevalença de la malaltia renal crònica en el 15,1%, per sobre dels valors estimats per The Global Kidney Health Atlas per a Espanya.
Les persones amb aquesta patologia sense un control minuciós poden arribar a empitjorar en gran mesura el seu estat de salut per l’ afectació multidimensional de la patologia. Així doncs, hi ha una clara comorbilitat associada a la progressió d’ aquesta malaltia que arriba a afectar substancialment la qualitat de vida tant de l’ afectat com de les persones que l’ envolten.
És per això que, dins del paradigma salutogènic, les infermeres familiars i comunitàries han de consolidar la capacitació en l’ adequat seguiment i maneig de les persones que pateixen malaltia renal crònica, acompanyant-les i orientant-les en tot el transcurs de la seva patologia. Per a això, és necessari realitzar formacions concretes i adaptades al maneig d’ aquesta malaltia per tal de garantir unes cures de qualitat basades en el major grau d’ evidència.
