La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica degenerativa que genera un alt impacte en la qualitat de vida de les persones que la pateixen i del seu cercle més pròxim. El recent increment en l’esperança de vida fa que persones amb altres patologies cròniques acabin cursant aquesta patologia. Així doncs, la prevalença d’aquesta patologia és cada vegada major arribant a afectar un 1’89% de la població espanyola; el que es tradueix en el fet que actualment hi ha 770.000 persones amb insuficiència cardíaca al país.
Les persones amb aquesta patologia sense un control minuciós arriben a sofrir contínuament reaguditzacions que requereixen en moltes ocasions d’ingrés hospitalari, la qual cosa al seu torn aconsegueix una progressió de la seva dispnea habitual, empitjorant la qualitat de vida, l’angoixa vital i al seu torn, la preocupació per un desenllaç tràgic imminent.
És per això que, dins del paradigma salutogènic, les infermeres familiars i comunitàries han de consolidar la capacitació en l’adequat seguiment i maneig de les persones que pateixen insuficiència cardíaca, acompanyant-les i orientant-les en tot el transcurs de la seva patologia.
Per a això, és necessari realitzar formacions concretes i adaptades al maneig d’aquesta malaltia amb la finalitat de garantir unes cures de qualitat basades en el grau més elevat d’evidència.
