Tenim la vacuna contra la Covid-19; aquesta és sens dubte la millor notícia des que patim aquesta pandèmia.
Cada any, les vacunes eviten més de tres milions de morts a tot el món. Algú pot dubtar sobre aquesta eina que ha demostrat en el passat, i continua fent-ho en el present, els seus beneficis? No estem tots convençuts que hem d’aturar la Covid-19 i que, ara per ara, l’únic mitjà per fer-ho és la vacuna?
La Covid-19, ja ha provocat més de 76 milions de casos i, més de 1,7 milions de morts. La possibilitat que ens immunitzéssim de forma natural comporta massa conseqüències, econòmiques, socials, de salut física i emocional i de vides humanes. Hem de fer-ho amb una eina, la vacuna i la immunitat de grup, per detenir la propagació del virus, creant una barrera a la malaltia i aconseguir, així, frenar-la.
És el poc temps en què s’han desenvolupat les vacunes el què ens genera dubtes? Probablement, però els passos han estat els mateixos que en qualsevol altre procés. La gravetat de la situació ha fet que des del primer moment, s’hagi concentrat gran part de la investigació en la cerca d’una vacuna. Davant l’emergència, s’ha treballat amb investigacions ja iniciades per a altres vacunes, i s’han solapat els processos, que s’han anat analitzant a mesura que s’anaven generant resultats. S’ha disposat d’una inversió econòmica molt elevada que ha permès investigar a un ritme molt alt. I els laboratoris han començat a produir a risc de que no s’aprovés la vacuna. La suma de tots aquests factors ha fet que puguem tenir vacunes en un termini inferior a un any, haver-les provat en un nombre molt alt de persones i que a l’estar ja aprovades per les agències reguladores, s’han pogut administrar ja a milions d’individus arreu del mon.
I ens preguntem, per què ens hem de vacunar? Perquè correm un risc molt elevat de patir la malaltia. Un percentatge alt en desenvoluparem un quadre lleu o asimptomàtic, però tot i així podem transmetre la malaltia als nostres pacients, familiars, amics i companys, a altres que poden patir un quadre greu i fins i tot la mort.
Per altre banda, vacunar-nos no és només un acte individual, sinó que és un acte solidari amb la família, amics, companys i amb la comunitat i tenim la responsabilitat ètica de fer-ho per protegir i cuidar als nostres pacients.
Ens hem de vacunar per no contagiar-nos i per evitar contagiar els altres. Per aturar la malaltia, hem d’aconseguir estar immunitzats al voltant del 70% de la població; per tant, estem davant una responsabilitat social. Vacunem-nos per protegir-nos, per protegir als nostres pacients, a la nostra família i amics, per protegir a tots aquells que no es puguin vacunar. I fem-ho també per sortir de l’aïllament social, per abraçar-nos, per relacionar-nos, per fer la vida d’abans…
Vacunem-nos per tornar-nos a abraçar !!!!
Pepi Estany Almirall i Glòria Mirada Masip
Membres del Consell Assessor de Vacunacions de Catalunya, del Grup de Vacunes de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) i de l’Asociación Española de Vacunología (AEV)
